El passat 16 i 17 de novembre els Llops i Daines vam fer la primera sortida del curs. El lloc escollit va ser Miramar, i no a l’atzar, ja que ens havia arribat informació que hi havia un refugi per a presoners que havien aconseguit escapar-se de la presó, com nosaltres.

Camuflats amb les nostres millors gavardines (per tal de no ser descoberts per les autoritats) vam iniciar la nostra aventura, i després d’un bon esmorzar per compartir vam començar tot un seguit d’activitats que durarien tot el matí i bona part de la tarda. La pluja ens va fer retrocedir en la nostra idea de sortir a caminar en busca dels camins de la llibertat, però no ens va impedir fer un taller de natura on vam aprendre a distingir diferents tipus de fulles gràcies als coneixements d’un “naturalista” expert, una capsa amb pinces de fusta d’allò més original, un racó de diferents jocs i tallers molt entretinguts, uns quants joc moguts a l’aire lliure entre xàfec i xàfec, un joc de nit amb una sorpresa final molt dolça i, fins i tot, un espai de discoteca per aquells qui havien fet fora la son passada la mitjanit. Tot plegat va fer que fos un dia de no parar!

L’endemà, en llevar-nos (alguns més d’hora que altres), vam recollir-ho i netejar-ho tot per tal de deixar el refugi de fugitius més net de com el vam trobar. Però… Un atac a contratemps ens va aixafar els plans: els guàrdies ens van descobrir! Una presonera que havia estat amb nosaltres al llarg del cap de setmana va resultar ser, en realitat, una guàrdia infiltrada. Havíem de retornar a la presó?

Vam intentar subornar a l’autoritat amb unes llaminadures que havíem aconseguit la nit anterior, però tot i la dolçor, no vam aconseguir-ho. En rebel·lar-nos, alguns de nosaltres vam rebre càstigs físics (ens van fer córrer, saltar a peu coix, imitar les granotes…).

Com que la nostra fuga va anar així així, amb coses bones i d’altres millorables… Vam decidir revisar-nos, i així ho vam fer, per tal de saber i intentar millorar aquelles coses necessàries.

I clar… El temps passava volant i en un obrir i tancar d’ulls… “És l’hora dels adéus i ens hem de dir: Adéu-siau!”.