Mes: novembre de 2013

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya reivindica la importància de l’educació i del compromís social per dibuixar el rumb del país

  • 650 joves d’arreu del país han participat aquest diumenge a Girona a l’Assemblea General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, el principal espai de decisió de l’associació.
  • L’Assemblea reivindica el paper de l’escoltisme i el guiatge en el context actual, una tasca educativa que és possible gràcies a l’acció desinteressada de milers de joves voluntaris.
  • Minyons Escoltes i Guies de Catalunya xifra en 20 milions d’euros anuals l’aportació que els voluntaris de l’associació fan desinteressadament a la societat.

Girona, 24 de novembre de 2013. Aquest diumenge, 24 de novembre, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) ha celebrat a Girona la seva Assemblea General Ordinària, el principal espai de decisió dels caps (monitors) voluntaris i voluntàries que formen part de l’associació arreu del país.

Foto extreta del Facebook de MEG

Com a punt de trobada més important en el calendari anual de l’associació, l’Assemblea ha servit per reivindicar el paper de l’escoltisme i el guiatge en el context social que vivim. Actualment, la tasca educativa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya arriba a més de 10.500 infants i joves en 147 agrupaments escoltes i guies de pobles i barris arreu del nostre país, educant-los com a persones conscients, actives i compromeses amb la societat, proporcionant-los experiències significatives i creant teixit social.

Foto extreta del Facebook de MEG

Aquesta tasca educativa és possible gràcies a l’acció desinteressada de 3.000 joves voluntaris i voluntàries que fan de caps, formadors o responsables associatius, una dedicació que suposa entre 36 i 90 hores mensuals segons el càrrec. En termes econòmics -si aquesta tasca fos remunerada segons la categoria corresponent del Conveni del lleure-, el conjunt de la dedicació dels voluntaris i voluntàries de l’associació equivaldria a prop de 20 milions d’euros anuals, que Minyons Escoltes i Guies de Catalunya ofereix de manera desinteressada a la societat. En aquest sentit, els comissaris generals (presidents) de l’associació, Lluís Marco i Trini Molist, han afirmat: “Cal una aposta política clara per donar suport a l’associacionisme educatiu de base voluntària. Creiem en l’educació com l’autèntic motor de canvi que generarà els nous lideratges que el nostre país necessita. Bons lideratges: carregats de sensibilitat, de qualitat humana i d’una alta dosi de consciència espiritual. Per això som aquí, al servei del nostre país.”


A més, a l’Assemblea s’han aprovat diversos documents que guiaran el rumb de l’associació durant aquest curs 2013-2014, com el Programa de curs i el Pressupost global de l’entitat, amb un import total de 4 milions d’euros. També s’ha aprovat la modificació dels Estatuts de l’associació i el full de ruta a seguir en el marc del Procés d’Unitat de l’escoltisme i el guiatge català per al curs 2013-2014.

En l’acte públic de l’Assemblea, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, hi han intervingut l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont; i el director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Toni Reig. “A la societat gironina i catalana que volem, hi ha d’haver uns valors fonamentals que també són els vostres. A la Constitució del futur estat català, volem que els valors de l’escoltisme i el guiatge hi siguin presents”, ha manifestat Puigdemont. “La vostra tasca és una revolució silenciosa, feta des de l’amor. En la situació que vivim el país necessita gent com vosaltres: crítica, implicada i compromesa”, ha dit Reig.

Notícia extreta de la web de MEG

P/C: la primera sortida, passada per aigua!

El cap de setmana del 16 i 17 de novembre els P/C vam realitzar la primera sortida del curs. Vam anar a un poble de la Conca, l’Espluga de Francolí. On van poder conèixer unes caravel·les ben eixerides.

Al matí havíem de fer una caminada, de Montblanc a l’Espluga, però la pluja no ens ho va permetre. Així que amb el tren, directament cap a l’Espluga. Durant el matí vam estar al cau de l’Estornell i a la tarda vam fer intercanviï d’idees i experiències amb les caravel·les d’aquest cau.

Pel mal temps (pluja i més pluja), no vam poder realitzar les activitats planificades, però tot i així ens ho vam passar molt bé!

LL/D: retrobada al refugi dels presoners fugitius!

El passat 16 i 17 de novembre els Llops i Daines vam fer la primera sortida del curs. El lloc escollit va ser Miramar, i no a l’atzar, ja que ens havia arribat informació que hi havia un refugi per a presoners que havien aconseguit escapar-se de la presó, com nosaltres.

Camuflats amb les nostres millors gavardines (per tal de no ser descoberts per les autoritats) vam iniciar la nostra aventura, i després d’un bon esmorzar per compartir vam començar tot un seguit d’activitats que durarien tot el matí i bona part de la tarda. La pluja ens va fer retrocedir en la nostra idea de sortir a caminar en busca dels camins de la llibertat, però no ens va impedir fer un taller de natura on vam aprendre a distingir diferents tipus de fulles gràcies als coneixements d’un “naturalista” expert, una capsa amb pinces de fusta d’allò més original, un racó de diferents jocs i tallers molt entretinguts, uns quants joc moguts a l’aire lliure entre xàfec i xàfec, un joc de nit amb una sorpresa final molt dolça i, fins i tot, un espai de discoteca per aquells qui havien fet fora la son passada la mitjanit. Tot plegat va fer que fos un dia de no parar!

L’endemà, en llevar-nos (alguns més d’hora que altres), vam recollir-ho i netejar-ho tot per tal de deixar el refugi de fugitius més net de com el vam trobar. Però… Un atac a contratemps ens va aixafar els plans: els guàrdies ens van descobrir! Una presonera que havia estat amb nosaltres al llarg del cap de setmana va resultar ser, en realitat, una guàrdia infiltrada. Havíem de retornar a la presó?

Vam intentar subornar a l’autoritat amb unes llaminadures que havíem aconseguit la nit anterior, però tot i la dolçor, no vam aconseguir-ho. En rebel·lar-nos, alguns de nosaltres vam rebre càstigs físics (ens van fer córrer, saltar a peu coix, imitar les granotes…).

Com que la nostra fuga va anar així així, amb coses bones i d’altres millorables… Vam decidir revisar-nos, i així ho vam fer, per tal de saber i intentar millorar aquelles coses necessàries.

I clar… El temps passava volant i en un obrir i tancar d’ulls… “És l’hora dels adéus i ens hem de dir: Adéu-siau!”.