Ahir els caps del cau vam fer el sopar de Nadal. Abans de seure a taula i començar a endrapar vam haver de guanyar-nos el sopar superant les proves d’una gimcana. El millor, però, va arribar després de les postres: l’enemic invisible. Havíem de portar la cosa més lletja i hortera que tinguéssim per casa, això sí: ben embolicada. Us en faríeu creus, dels tresors que teníem a casa! 

Us en deixem una petita mostra i us animem a fer l’enemic invisible per riure força i desfer-vos d’aquella figureta que mai us ha agradat i només serveix per treure-li la pols (te n’endús una d’igual o pitjor, però com a mínim no la tens tan vista).


Com podeu veure, el llindar de lletjor és tan alt que es fa difícil de dir quin s’emporta la palma. Al final del sopar, la pregunta era: què podem encolomar l’any que ve…?