Els LL/D vam passar el cap de setmana del 26 i 27 de novembre a Cabra del Camp. Dissabte a Valls feia sol, però a Cabra hi vam trobar la peluda. Vam començar el dia trepitjant la terra, vam anar a peu fins al Mas del Plata. Ens hi esperava algú molt i molt gran, algú de la nostra mateixa condició.

Els súper herois del cau de Valls amb el Mazinger Z

El gran Mazinger va fer alçar la boira i la tornada, amb el solet a les galtes, va ser molt agradable. Però ja se sap, al novembre les tardes són curtes. Quan es va fer fosc feia tant de fred que no ens notàvem la punta del nas, vam haver de fer la descoberta amb la cremallera fins dalt i les mans a les butxaques. L’envelat no estava precisament com un torronet, però són tan belluguets que van suportar prou bé el fred. Ni dins el sac, on la mobilitat és reduïda, paraven quiets!


Els matins de diumenge, entre recollir i revisar, sempre passen volant. Just el temps de fer un taller i un joc i… Rotllana, braços creuats, peu dret per davant: és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau.

I ja tenim la primera sortida superada! Per alguns era la primera amb el cau. Per altres, la primera com a LL/D. Aquests dos dies ens van servir per posar en marxa el comptaquilòmetres (ja en porten 16, els campions!), per comprovar que rentar l’olla continua sent una gran amenaça, per parlar de quins límits no poden traspassar… Però sobretot: per reviure el tràngol de fer cabre el sac dins la funda i la incertesa de tornar a casa amb tots els coberts.