Som de cau

R/G 2003-04 als Ports
Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi. Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són gore-tex ni gore-res i que es mullen molt aviat. Ens agrada repetir mil vegades aquella anècdota que només fa gràcia als implicats.

El millor és que amb dos gomets a les galtes et disfresses. El millor és que unes manetes de sis anys facin les croquetes del sopar. El millor és quan amagues els llagrimots d’enyorança sota una gorra i algú se n’adona. El millor és embrutar-te de fang, pintura i farina alhora. El millor és que el pa amb vi sucre sigui tan dolç, la riera sigui tan freda, el sac de dormir sigui tan gruixut, les piles del lot siguin tan efímeres.

Ser de cau és ser reversible. Hi ha la part de fora; la de riure i cridar, la de cantar i jugar, la d’observar i crear. També hi ha la part de dins; la de donar i rebre; la de dir i escoltar; la de descobrir i descobrir-se. L’idea de grup és fer un cim, compartir és passar-se el bol d’amanida, fer-se costat és ser-hi quan el joc de nit fa por.

Fragment del text escrit pel blogger Pessigant núvols a estones:

1 comentari

  1. Aleix a estones

    No només no m'importa, sinó que em fa sentir molt bé que hagueu compartit en el vostre espai una part del meu text. Us ho agraeixo, i espero que us hi hagueu sentit identificats (que era la simple pretensió del text; ni més ni menys). Una abraçada des de la Catalunya central!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *