Mes: novembre de 2011 (Pàgina 1 de 2)

Súper herois, súper bons LL/D

Els LL/D vam passar el cap de setmana del 26 i 27 de novembre a Cabra del Camp. Dissabte a Valls feia sol, però a Cabra hi vam trobar la peluda. Vam començar el dia trepitjant la terra, vam anar a peu fins al Mas del Plata. Ens hi esperava algú molt i molt gran, algú de la nostra mateixa condició.

Els súper herois del cau de Valls amb el Mazinger Z

El gran Mazinger va fer alçar la boira i la tornada, amb el solet a les galtes, va ser molt agradable. Però ja se sap, al novembre les tardes són curtes. Quan es va fer fosc feia tant de fred que no ens notàvem la punta del nas, vam haver de fer la descoberta amb la cremallera fins dalt i les mans a les butxaques. L’envelat no estava precisament com un torronet, però són tan belluguets que van suportar prou bé el fred. Ni dins el sac, on la mobilitat és reduïda, paraven quiets!


Els matins de diumenge, entre recollir i revisar, sempre passen volant. Just el temps de fer un taller i un joc i… Rotllana, braços creuats, peu dret per davant: és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau.

I ja tenim la primera sortida superada! Per alguns era la primera amb el cau. Per altres, la primera com a LL/D. Aquests dos dies ens van servir per posar en marxa el comptaquilòmetres (ja en porten 16, els campions!), per comprovar que rentar l’olla continua sent una gran amenaça, per parlar de quins límits no poden traspassar… Però sobretot: per reviure el tràngol de fer cabre el sac dins la funda i la incertesa de tornar a casa amb tots els coberts.

3… 2… 1… Enlairament a la Lluna!

El passat cap de setmana 26 i 27 de novembre el grup d’astronautes C/LL es van endinsar en una trepidant aventura al poble de Santes Creus. Decidits a aconseguir el seu objectiu, arribar a la Lluna, van començar el dissabte descobrint aquest petit poble i desxifrant alguns enigmes la qual cosa els permetria enlairar la nau. 

C/LL pintant els planetes

Després d’agafar forces amb un bon dinar, cada petit astronauta amb la seva meravellosa imaginació va aportar el seu granet de sorra pintant i repintant els planetes, creats un dissabte de cau, els quals serien una bona companyia per la nostra estimada Lluna.


Els astronautes van superar amb èxit les últimes proves abans de l’enlairament final i ben entrada la nit, gairebé sense forces, el moment que tots havíem estat esperant per fi va arribar. Es respirava en un ambient ple de nervis i d’il·lusió, i amb l’ajuda de dues astronautes que havien vingut a fer-nos un sopar esplèndid, la nau es va enlairar. El viatge va ser tranquil, sense turbulències ni cops de vent inesperats. Tots els astronautes esperaven impacients que el viatge finalitzés, i quan la nau va obrir les seves portes, totes les mirades es van fixar en un punt: havíem arribat a la Lluna! Va ser un moment màgic, cares de felicitat, sorpresa, alguns sense acabar de creure-s’ho del tot… I per acabar-ho de celebrar vam fer una festa, on hi van haver molts “bailoteos”! 

Fotografia del grup d’astronautes

Els diumenges al matí són vist i no vist: recollir, revisar el cap de setmana, fer-nos la motxilla i, si dóna temps, algun joc. Però són els moments de reflexió que ens ajuden a veure quin moment del cap de setmana ens ha agradat més, si ho hem posat tot dins la motxilla i no ens deixem res, en quina ha estat la cosa que més gràcia ens ha fet, si hem fet cas a les caps o ens han hagut d’avisar massa… Però sobretot, com de bé ens ho hem passat i en quines ganes tenim de tornar-hi!




En definitiva, que curt que es pot arribar a fer un cap de setmana! Amb la primera sortida per davant, segur que als C/LL encara els queden moltíssimes més aventures de les que s’imaginen per viure, el curs tan sols acaba de començar!

L’agrupament assisteix a l’AGO

Eduquem persones, construïm país amb rècord de participació.


Font: escoltesiguies.cat

Aquest cap de setmana del 26 i 27 de novembre, s’ha celebrat la 35a Assemblea General Ordinària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) en la que hi han participat més de 500 persones, de les quals 424 eren caps, un rècord d’assistència respecte les assemblees anteriors. L’acte s’ha realitzat al Teatre Ateneu de Sant Celoni.


Sota el lema “Eduquem persones, construïm país“, el comissari general de MEG, Arnau Garcia, ha volgut remarcar que, per tercer any consecutiu, ha augmentat el nombre d’infants i joves que participen a l’entitat. També ha destacat que els i les caps i els responsables associatius de MEG són persones “voluntàries que dediquen una mitjana de 1.300 hores anuals, cada un i una, sense cap compensació econòmica, a fer les activitats educatives de tots els dissabtes, campaments i camps de treball. Això, segons Garcia, significa que “en volum econòmic i segons el conveni de lleure”, els membres de MEG mouen més de 35.000.000 d’euros anualsque es capitalitzen “pel país” des de MEG.
El comissari general de MEG també ha remarcat que les activitats que es realitzen als caus s’han encarit degut a l’increment del “preu del transport públic o dels operadors privats, de les cases de colònies i albergs públics”. I és que les activitats de MEG s’organitzen des de la gratuïtat. “Nosaltres no hi guanyem res a canvi, només estem fent un servei al nostre poble i al nostre país”, ha explicat Garcia.

Font: escoltesiguies.cat
Durant l’Assemblea General Ordinària de MEG 2011 s’ha escollit la Trini Molist, com a comissària general de l’entitat, i la Laia Martí, com a coordinadora de relacions. L’acte ha comptat amb la presència de nombroses entitats de la cultura i l’escoltisme i el guiatge català, i la participació del secretari de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Toni Reig, l’alcalde de Sant Celoni, Joan Castaño, i la comissària fundadora de les Guies Sant Jordi i impulsora del guiatge a Catalunya, Rosa Maria Carrasco, entre altres personalitats. Un dels moments destacats de la jornada ha estat l’aprovació de l’inici d’una fase de construcció d’un marc unitari per l’escoltisme i el guiatge català.
 

L’Anna, l’Albert i la Núria a l’AGO


Notícia extreta de la web de MEG: http://www.escoltesiguies.cat/node/2993

Som de cau

R/G 2003-04 als Ports
Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi. Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són gore-tex ni gore-res i que es mullen molt aviat. Ens agrada repetir mil vegades aquella anècdota que només fa gràcia als implicats.

El millor és que amb dos gomets a les galtes et disfresses. El millor és que unes manetes de sis anys facin les croquetes del sopar. El millor és quan amagues els llagrimots d’enyorança sota una gorra i algú se n’adona. El millor és embrutar-te de fang, pintura i farina alhora. El millor és que el pa amb vi sucre sigui tan dolç, la riera sigui tan freda, el sac de dormir sigui tan gruixut, les piles del lot siguin tan efímeres.

Ser de cau és ser reversible. Hi ha la part de fora; la de riure i cridar, la de cantar i jugar, la d’observar i crear. També hi ha la part de dins; la de donar i rebre; la de dir i escoltar; la de descobrir i descobrir-se. L’idea de grup és fer un cim, compartir és passar-se el bol d’amanida, fer-se costat és ser-hi quan el joc de nit fa por.

Fragment del text escrit pel blogger Pessigant núvols a estones:

1a sortida R/G

Els R/G a l’Ermita de Sant Joan

El cap de setmana del 12 i 13 de novembre els R/G van culminar el seu ritual d’iniciació per ser deixebles del monstre BOO (el bo). Vam anar al cau de l’Estornell, a l’Espluga de Francolí.

El ritual va començar a 2/4 de 9 a la RENFE de Valls. Destí, Montblanc. A continuació vam anar a peu fins a l’Espluga. Durant aquest trajecte vam parar a esmorzar a l’Ermita de Sant Joan. A l’hora de dinar vam arribar al Casal de l’Espluga i allí mateix ens vam posar a dinar. Després vam descobrir l’antic escorxador municipal (el cau), on passaríem tot el cap de setmana.

El dia va anar “estupendo”, però la nit va arribar i els R/G es van transformar en arquitectes. Van investigar tot el material que tenien al cau i van construir una magnífica torre al cau de LL/D, aprofitant que els caps estaven a P/C intentant dormir. Quan van tocar les 2:00h els caps van decidir que ja n’hi havia prou, ja era hora d’anar a dormir. Els caps van caminar silenciosament per enxampar-los “in fraganti”, i evidentment estaven en plena construcció. Després d’això, vàries bronques i que alguns R/G dormissin sols tothom es va adormir.

El despertador va sonar a 2/4 de 9. Evidentment, els R/G encara tenien els ulls tancats. Durant tot el matí van desmuntar la torre, van netejar, van escriure una carta demanant disculpes i vam anar al Casal a esperar a que els vinguessin a recollir.
I això és tot!! Fins a la propera!!
Els caps R/G

Per la seva banda els R/G també van escriure un text per penjar-lo al bloc, on expliquen com s’ho van passar durant la sortida.

Hola som els R/G i el cap de setmana passat vam anar de sortida a l’Espluga de Francolí. Durant el dia tot va anar correctament, vam fer una ruta, activitats, jocs, etc. Però a la nit, després de la vetllada i de la pel·lícula, com que estem en una edat complexa ens vam passar fins a altres hores de la matinada, fent una torre, desordenant calaixos,…
L’endemà al matí vam intentar deixar-ho tot tal i com estava.

R/G (19-11-2011)

« Entrades més antigues