Mes: octubre de 2011

Castanyes i moniatos

Dilluns que ve, durant tot el dia, els P/C i els TRUC vendran castanyes i moniatos al Pati.

Vindreu a fer caliu? A la vora dels bidons s’hi està molt bé i, mentre espereu que es torrin les vostres castanyes, què us sembla fer petar la xerrada amb un gotet de moscatell?

Us esperem!

Trobada 0


El 8 d’octubre, tot el banc de peixos vallencs es va trobar a Mas Miquel per celebrar que s’havia acabat una etapa i aviat en començaria un altra. Els pescadors, força experimentats, van detectar que potser tocava canviar alguns peixos de peixera.

A la dels peixos més petits, els que aprenen a nedar, n’hi havia alguns que ja en sabien molt. Els sabia greu deixar la peixera on havien après a moure les aletes i la cua amb coordinació i velocitat, però havia arribat el moment de demostrar la seva perícia per la natació en una altra: la dels exploradors.

Els peixos d’aquesta peixera són molt curiosos, els interessa veure i conèixer tot allò que no saben. Segons els requeriments de l’exploració neden ràpid o poc a poc, però sempre sigil·losament per no ser descoberts. Els pescadors van creure que els peixos petits hi encaixarien molt bé, en canvi, van veure que alguns veterans de sigil·losos res, sinó que més aviat es començàven a assemblar…

Als peixos eixelebrats! Ai, aquests! Són uns enamorats del risc i no hi ha res que els agradi més que fer xipolleig! Amb les noves incorporacions, oidà, quina tropa! Uns quants, però, van creure que havia arribat el moment de posar una mica de seny i, d’un salt virtuós, es van enganxar a la canya.

Els pescadors els van traslladar a la peixera dels somiadors, els que no es conformen amb el que tenen. De nit somien i de dia construeixen allò que volen. S’hi troben tan bé que cap peix va voler marxar. En aquest cas, cap pescador va insistir perquè a la següent peixera comencen a nedar sols i, per fer-ho, cal que se sentin preparats.

Hi havia uns peixos que feia un any que ho feien i se’n sortien prou bé. Així que junts i només junts, van decidir passar a l’última peixera, on el darrer any cinc peixos havien après a tirar-se de cap, i ho havien aconseguit! Ara nedaven per on volien i la seva peixera havia quedat buida per als nous aspirants a fer el gran salt.

I ara ja fa un parell de setmanes que els peixos són a les seves noves peixeres. Estan aprenent a sentir-se bé amb els altres peixos i amb els pescadors que els acompanyen. De ben segur que faran grans coses tots junts!

Tornem-hi!

Aquesta imatge és de fa dues setmanes, quan els caps ens vam tancar en una casa del Barri Antic per revisar el curs passat i preparar el que ve. Van ser 24 hores de reclusió, de “no puc, tinc cau”. Hi havia molta feina per fer i l’havíem de fer bé. La Candeleta no ens deixava abaixar la guàrdia ni un moment.

Tanta tensió, com us podeu imaginar, havia de petar per algun lloc. Vam pujar al terrat per agafar aire i vam lligar la Candeleta de cap per avall (la veieu entre nosaltres?). Vam continuar treballant després d’esplaiar-nos una mica, cadascú a la seva manera (podeu observar que alguns van optar per fer petar la xerrada o perdre’s en un univers paral·lel, mentre que d’altres van intentar escapar-se passant pel terrat del veí).

Ara per ara, ja ho tenim tot a punt (bé, ens vam deixar alguna coseta per última hora expressament, per no trair el nostre estil).

I vosaltres, ja esteu a punt? Dissabte, Trobada 0!